AVUI.cat

Ja n’estic fart d’aquests beuratges industrials, fets d’aromes químiques i colorants de fantasia. “Que vol un xupito? Convida la casa”, diu el cambrer i se’m posa la pell de gallina.

Si contestes: “sí, voldria una copeta de vi dolç, quins hi ha?”, al que se li posa la pell de gallina és al cambrer: “Poma verda, préssec, meló o orujo blanc o d’herbes”, contesta, amb cara de pomes agres.

Els orujos al menys no són tan artificials com els licors de préssec, meló o poma verda, però quan l’amo del restaurant s’acosta a la “taula conflictiva” brandant una ampolla sense etiquetar d'aspecte gore i explica que l’orujo és casolà, que l’elabora un cosí del seu sogre a Lleó, és quan miro el rellotge i explico que arribo tard a una reunió molt important… a quarts de dotze del vespre.

¿Tan difícil és tenir en fresc un vi ranci de Tarragona, un dolç prioratí, una garnatxa empordanesa, un vi de Banyuls, o, posats a demanar, un fondellol d’Alacant?

No cal que em convidin, prefereixo pagar i no arriscar-me a quedar-me cec –o agafar un cec- amb l’alcohol de fusta d’una destil•lació casolana maldestra o amb els licors industrials ensucrats.

El que vull es gaudir d’uns vins plens de matisos amb una elaboració depurada per segles de tradició.

L'opinió del lector

9 opinions

tambe pot ser un vi doç de lleida, o sols els coneguts son bons? un rasim de l'olivera sería un bon "xupito"

txell 09.05.2010, 13:00

reivindiquem el vi dolç i els carquinyolis, encara que sigui amb un "porronet" (decantador tipit català)

pitu 10.03.2010, 17:19

Doncs jo he refussat veure depen de quins xupitus i al demanar si tenien algun vi dolç i contestar-me que si en volia me l'havia de pagar els he demant un gintònic per no emprenyar-me encara més. No anem bé.