AVUI.cat

• 0 opinió
• 56"
• 6 vots
• imprimir
• enviar
• corregir
• laTafanera
• Meneame
• Del.icio.us

Quan a Can Bonastre van apostar pel pinot noir seduïts per la seva mítica, no eren conscients del repte al que s'enfrontaven.
Altres ho han intentat, i pocs se n'han sortit i per això pel món corren vins etiquetats amb orgull amb el nom d'aquesta varietat, però que l'interior amaguen aromes, en molts casos estranyes i sovint, sabatots de pell revellida.
Els vins de la Borgonya, d'on és originari aquest raïm, es distingeixen per la finor i la subtilitat d'aromes i textura. Però es tracta d'un raïm delicat, que no s'adapta bé als climes més càlids com el mediterrani, on madura en sucre quan la pell i els pinyols encara són verds. Per això, en lloc finor, ofereix vins aspres i mancats de color.
No és el cas de Can Bonastre, on l'enòleg Cèsar Torrijos cuida la vinya, li reprimeix la vitalitat i un cop al celler, treballa amb cura i fa madurar el vi quatre mesos en bóta.
El fruit d'aquest treball és de color de robí, té aromes de fruita vermella molt fresca, de violes i lleus matisos de torrat i una finor a la boca desconeguda als vins negres mediterranis.