AVUI.cat

• 1 opinió
• 2' 2"
• 9 vots
• imprimir
• enviar
• corregir
• laTafanera
• Meneame
• Del.icio.us

Se’ls ha anomenat de diferents maneres depenent de la moda del moment: vins de garatge, d’alta expressió o d’autor.
Poca gent hi tindrà accés, perquè són escassos i cars, però els enòfils, els aficionats al món del vi, els busquen o bé els agrada llegir-ne coses. Comparat amb un altre sector, els dels cotxes, equivalen als cotxes artesanals, els superesportius de preu inassequible, que malgrat tot emplenen les portades de les revistes especialitzades, sovint amb més presència mediàtica que els utilitaris que acabem comprant.
Els aficionats al vi, però, tenim un avantatge notable sobre els aficionats als cotxes: 42 € és un caprici car, però incomparablement més proper que els centenars de milers d’euros que pot arribar a costar un cotxe exclusiu.
El Blunt neix de dos bagencs joves que han situat la gastronomia i el vi del Bages entre els millors d’aquest país. Són en Joan Soler, enòleg del celler Abadal i en Pep Aligué, dels restaurants Sibar de Manresa i Barcelona. Ells dos han creat aquest vi del que només en surten entre mil i mil cinc-centes ampolles anuals.
És un monovarietal de cabernet sauvignon, una varietat dura i potent que al Bages encara se’n fa més. Per afinar aquesta força de la natura, han fermentat el vi en bótes obertes de roure d’estil borgonyó, les més fines, gairebé dolces en el seu tracte amb el vi. Són bótes més grans del que és habitual, de tres-cents litres, on el vi ha estat remogut manualment. Posteriorment ha fet una criança de 15 mesos.
És un vi de llarg recorregut, que necessita un mínim de mitja hora d’oxigenació per obrir-se i començar a explicar-se. Però un cop comença a parlar, t’explica una història interessant de concentració tànnica, de força endolcida per una bona maduresa. D’aromes minerals que aporten complexitat i caràcter a les baies de bosc –móres d’esbarzer dolces- i al punt de regalèssia. Tot això sense aclaparar el paladar, amb una elegància i una finor que demostren que la potència no és sinònim de brutalitat. És un vi que va canviant a la copa. Primer més ferreny al nas, més tancat, gairebé garrepa en oferir matisos. Però se't va fent amic de mica en mica i acaba obrint-se per oferir el que té, que no és poc. Els tocs d’espècies, canyella i clau, la pedra molla, el romaní i la xocolata negra van passant l'un darrera l'altre i sempre amb calidesa, sempre amb finor, però dient-ho tot, com els bons amics.