AVUI.cat

• 0 opinió
• 1' 51"
• 5 vots
• imprimir
• enviar
• corregir
• laTafanera
• Meneame
• Del.icio.us

El 1995 van establir contacte amb la comunitat jueva de Barcelona i per satisfer la seva petició d’elaborar vi kosher (correcte, en hebreu) que ha d’acomplir uns requeriments molt estrictes controlats per un rabí, els van fer falta noves instal•lacions i tecnologia, que van afavorir la creació d’una nova gamma de vins embotellats d’alta qualitat.
A hores d’ara, el vi khoser Peraj Ha'abib o Flor de Primavera, considerat un dels millors vins d'aquest tipus del món, només representa un 2% del vi que elabora el celler.

Actualment fan vins de tota mena, preferentment amb raïm negre: joves, amb mitja criança i criances llargues, com el Cabrida, un dels millors vins de Catalunya, fet totalment amb garnatxa negra. Fan fins i tot una mistela, un parell de vins dolços basats en la garnatxa i la carinyena, i un vi ranci. Elaboren dos blancs, el Mas Donís, jove i el Mas Collet fermentat en bóta, ambdós amb un cupatge de garnatxa blanca i macabeu.

És un vi modern i per això, representatiu de la filosofia del celler i de la DO

En la gamma mitja dels vins negres hi ha el Mas Collet, fet amb un cupatge eclèctic: 35% de garnacha, 25% de carinyena, 25% d’ull de llebre i 15% de cabernet sauvignon i amb una criança de nou mesos en bóta i sis mesos més en dipòsit abans d’embotellar-lo.

És un vi modern i per això, representatiu de la filosofia del celler i de la DO. El color és fosc, de pruna negra, amb el voraviu lleument lilenc que ens avança la vitalitat d’aquest vi. Les aromes són molt intenses, amb una combinació encertada de baies de bosc madures i un torrat lleuger de les bótes i encara lleus tons balsàmics, de romaní. A la boca té una entrada ferma i valenta en la que la força de la carinyena i el cabernet es fan valdre.

Un cop al paladar la calidesa i la sensació afuitada de la garnatxa imposen seny i juntament amb la frescor d’una acidesa justa, l’aconsegueixen amorosir. Però no es queda així: ens reserva un cop final, on la rauxa es torna a imposar amb una aspror viva que en recorda que és fruit d’uns ceps i d’una gent cisellats per un paisatge i per un clima durs que no s’han arronsat mai davant de res ni de ningú.