AVUI.cat

• 1 opinió
• 1' 48"
• 4 vots
• imprimir
• enviar
• corregir
• laTafanera
• Meneame
• Del.icio.us

Va ser aleshores quan un grup de capdavanters van apostar pel Priorat i van començar a treure vins d'alt nivell que van fer aparèixer vi català regularment en guies i publicacions especialitzades d'arreu del món. Però no n'hi havia prou: es parlava -i es parla- dels vins del Priorat, d'una DO concreta, i els vins de la resta del territori català van continuar al marge d'aquest fenomen.

Però fora de la comarca màgica hi va haver un altre pioner, una d'aquelles persones especials, carregades de força, de coneixements i de conviccions, que tota sola va saber treure a la llum el potencial, fins aleshores soterrat, del vi català en general, no només d'una comarca concreta. Va ser Joan Milà qui des de la seva feina de tècnic de viticultura a la Diputació de Barcelona va impulsar la creació de l'Escola d'Enologia i Viticultura Mercè Rossell al Penedès, on ell mateix va estar donant classes i d'on han sortit molts dels enòlegs que ara estan fent alguns dels millors vins catalans, enòlegs que no dubten a declarar-se deixebles de Joan Milà.

 Però si va ser un renovador del vi català, amb la introducció de varietats foranes com el merlot, que van ajudar en aquell moment a fer la revolució tècnica i de qualitat, en el que és més coneguda la seva tasca és en la reinvenció del vi rosat, que ell sol va situar com un vi de primera línia, d'un nivell comparable als millors vins negres o blancs.

Ell va ser el creador del penedesenc Gran Caus Rosat del celler Can Ràfols. Ell va ser el pare del rosat del celler Roura a la DO Alella, ell va ser el responsable del Cristiari Rosat del celler Vall de Baldomar als Costers del Segre i, esclar, ell és el creador del Rosat de Llàgrima del celler de la seva família, Mas Comtal.

Joan Milà va morir la setmana passada en un accident de trànsit quan tornava a casa de treballar en un celler. L'amic, el mestre, ja no hi és, però en cada ampolla dels vins que, orgullós, signava com a autor, podem seguir gaudint de la seva feina i de la seva personalitat excepcionals.